Vaig tenir la gran sort de fer el camí de Santiago aquest estiu, acompanyat de la meva companya de viatge i el meu gran amor, on partim des de Sarria ( últimes etapes del camí francès).
Caminem uns 125 Km en 5 dies i va ser una experiència inoblidable en tots els sentits. Avui no us parlaré de la part més emocional o espiritual del viatge que per suposat la té, si no que us parlaré com a podòleg i de forma pràctica i amb l’ànim d’ajudar, aportaré els meus consells perquè una mala elecció o decisió, no us arruïni el camí en cap moment.
Durant el camí, vaig veure gent patint i plorant per problemes als peus, i la frustració que tenien alguns per haver d’abandonar per dolor.
Perquè això no us passi, us donaré alguna recomanació, que també us pot servir per a altres reptes que us plantegeu. Abans de res, serà clau escollir un calçat que estigueu acostumats a portar, que sigui còmode ( un número més sempre del que useu habitualment), i uns mitjons tècnics sense costures de senderisme.
Abans d’iniciar qualsevol ruta que requereixi cert esforç físic quant a distància caminant, seria bo que visiteu el vostre podòleg de confiança, per tallar les ungles i netejar les callositats si teniu, i fins i tot fer-vos un estudi de la marxa per si fos necessari haver de portar unes plantilles que puguin ser les vostres aliades en el camí.
El primer dia quan estava preparant-me, i abans de posar-me els mitjons, em vaig posar vaselina a tot el peu per hidratar-lo i us recomano segons la distància de l’etapa que podeu repetir l’exercici a mig camí per evitar possibles friccions, una altra aliada al camí!
En finalitzar la primera etapa, i després de caminar 25 km, el bany d’aigua freda era garantia per activar la microcirculació perifèrica de les meves cames, i provocar una vasoconstricció per alleujar la pesadesa als peus. El segon dia tornàvem a repetir el mateix, però va començar a sortir-me una vesícula o ampolla, encara i posant-me la vaselina.
L’ampolla és la fricció de les diferents capes de la dermis, que poden ser més profundes o més superficials. Per a la meva sort era superficial i amb un apòsit tipus Compeed es va solucionar. Però la meva sorpresa va ser que hi havia persones que patien vesícules més grans i doloroses, i que en alguns casos tenien afectació a pràcticament tots els dits. Moltes d’elles es feien la tècnica del fil, que és amb una agulla i un fil, passar per dins de l’ampolla, cosa que afavoreix que el líquid que hi ha dins dreni cap a fora, i, finalment, col·locar un antisèptic i un apòsit a sobre.
Amb una ampolla hem d’actuar segons la mida. Si l’ampolla és petita amb un apòsit tipus compeed és suficient i fins i tot en una zona que aquest irritada, també. En el cas que sigui gran, pot ser que es reverteixi o no, per la qual cosa cal drenar-la, col·locar un antisèptic i un apòsit a sobre i si ha revifat, realitzar cura seca amb algun antisèptic i apòsit a sobre.
El tercer dia, sent l’etapa més llarga de 30 km, trobem alguns pelegrins, amb les temudes fascitis o tendinitis que ja sortien a la llum, en aquests casos, els hi ha un embenat semicompressiu amb esparadrap per mitigar el dolor, acompanyat amb antiinflamotori per via oral.
El quart i cinquè dia, eren etapes més curtes i la nostra ment ja estava pensant en l’emoció que implicaria arribar a la plaça Obradoiro i veure la catedral, mentre s’escoltaven les gaites, ens va semblar màgic i espectacular, no tinc paraules per descriure’l, si ho heu fet sabeu al que em refereixo…
Que em portaria jo a la farmaciola: Una navalla multiús ( sempre va bé portar-la, perquè en algun moment la utilitzéssim), un paquet de gases, un antisèptic, vaselina, esparadrap, apòsit ( tipus compeed o Second skin), analgèsics i antiinflamatori per via oral, agulla estèril.
Espero que us serveixi d’ajuda, i com deien els pelegrins BON CAMÍ, mai caminareu sols…
